La producció a Catalunya en forma de visats d’obra nova va presentar un dinamisme important fins al primer semestre de 2024. En particular, el nombre de visats d’obra nova assoleix el nivell de 8.100 unitats amb un increment acumulat interanual notable del 19,2%. Per tant, si analitzem l’evolució dels primers semestres dels últims anys, corroborem que la producció assoleix una xifra màxima al 2024 respecte al període de recuperació 2013 – 2024. Addicionalment, supera l’elevat registre del primer semestre de 2022 (8.058) i, de forma evident, la mitjana del període més recent posterior a la crisis sanitària (7.000 visats aproximadament).
El creixement és generalitzat a totes les províncies però de forma més notable a Lleida (86,9%) i Tarragona (54,0%). No obstant això, en termes absoluts, la província de Barcelona experimenta la variació més significativa, en total 856 visats més al primer semestre de 2024 respecte el mateix període de l’any passat. Pel que fa a la província de Girona, la producció es manté gairebé estable (+3,6%) i augmenta solament en 45 unitats. Similarment, l’activitat immobiliària remunta substancialment en totes les capitals de província excepte Girona que redueix el nombre de visats lleugerament en 8 unitats (-4,6%).
La concentració de la producció es produeix a les comarques més properes al Barcelonès. Destaquen els increments del Baix Llobregat (+28%), el Vallès Occidental (+57%) i el Garraf (+23%) que incrementen la seva producció a un ritme més elevat que la comarca de la capital. Pel que fa la resta de comarques fora de l’àmbit metropolità, els visats d’obra nova sorprenen a l’alça al Tarragonès i al Segrià que es multipliquen per 6 i gairebé 5 vegades, respectivament, senyalant com a protagonistes les capitals de província. En total, 27 de les 43 comarques incrementen el seu nombre de visats al primer semestre de 2024 respecte el mateix període de l’any passat, xifra que contrasta amb el tancament de 2023 (19 comarques). Per tant, la producció es va generalitzant a més àrees del territori català menys poblades fora de l’àmbit metropolità.
A nivell municipal, entre les localitats amb més visats d’obra nova al primer semestre de 2024, destaquen Viladecans (563), Terrassa (547), Sant Pere de Ribes (456), Barcelona (405), Sabadell (292), entre d’altres. En el cas de Barcelona ciutat, la producció segueix concentrada en tres districtes: Sant Martí (222), Sants-Montjuic (66) i Sant Andreu (47), en detriment de la resta.
ELS HABITATGES ACABATS CONTINUEN A LA BAIXA DURANT EL 1S2024 EXCEPTE A GIRONA
Els habitatges acabats a Catalunya tendeixen a un nivell d’equilibri inferior respecte els màxims del període recent assolits al 2023 per l’increment dels certificats de final d’obra originats pels allargaments de terminis d’obres ja iniciades al període de crisis sanitària global. Concretament, els certificats de final d’obra disminueixen en un 11,6% en el conjunt de Catalunya, situant-se en les 6.531 unitats al primer semestre de 2024 (855 certificats menys que el mateix període de l’any passat).
Quant a les províncies, Girona es manté amb una evolució positiva degut al fort increment de visats al 2021, a diferència de Lleida (-9,1%), Tarragona (-10,3%) o de forma més significativa, Barcelona que registra el decreixement relatiu (-14,8%) i absolut (-850 unitats) més significatiu. Contràriament, la majoria de les capitals de província evolucionen favorablement excepte Lleida que redueix a més de la meitat els seus habitatges acabats al primer semestre de 2024.
La distribució dels habitatges acabats a les comarques de Catalunya és força heterogènia. Encara que 23 de les 43 comarques presenten creixements acumulats interanuals positius, aquelles comarques amb una població important i contingudes a l’àmbit metropolità de Barcelona, pateixen reduccions en el registre de certificats de final d’obra. En particular, destaca el retrocés del Barcelonès (-26%), el Baix Llobregat (-15%), el Maresme (-18%), però també fora de la província de Barcelona, el Segrià (-48%) i el Tarragonès (-32%).
Per municipis, els certificats de final d’obra s’aglutinen en localitats concretes, la majoria es troben en l’àmbit metropolità. Els 5 municipis amb més producció de Catalunya al primer semestre de 2024 van ser Barcelona (1.209), Terrassa (229), Sant Joan Despí (218), Girona (198) i Sant Cugat del Vallès (198). Pel que fa als districtes de la ciutat de Barcelona, els certificats de final d’obra es concentren majoritàriament als districtes de Sant Martí (547), Sants-Montjuic (288) i Horta-Guinardó (136).
LES NOVES PROJECCIONS DE CREACIÓ DE LLARS EVIDENCIEN LA FALTA D’HABITATGE A CATALUNYA
Segons l’INE, la creació de llars en els propers anys es situarà en una mitjana anual de 62.825 durant el període 2024 – 2030, aproximadament un 70% a la província de Barcelona. Per tant, la necessitat d’habitatge per creació de llars es troba significativament per sobre dels visats d’obra nova (15.725 en l’acumulat dels últims quatre trimestres) i aquesta situació es podria agreujar per la rigidesa de l’oferta, la manca de sòl finalista, la inseguretat jurídica, el poc dinamisme de la rehabilitació d’habitatges, entre d’altres factors propis del sector.
L’increment del dinamisme de la producció no serà suficient per satisfer la demanda d’habitatge a Espanya
A nivell estatal, els visats d’obra nova van registrar un màxim de 116.285 unitats en l’acumulat de 12 mesos fins al maig de 2024, superior al tancament de l’any 2023 (109.483 visats d’obra nova). En el que va d’any 2024, la producció a Espanya arriba fins als 52.805 visats i incrementa significativament en un 14,8% respecte el mateix període de l’any passat. Similarment, els certificats de final d’obra també van presentar una tendència a l’alça i acumulen un total de gairebé 92.000 habitatges acabats en els últims 12 mesos. Més concretament, les xifres agregades fins al maig de 2024 assoleixen les 39.603 unitats i, per tant, incrementen en un 12,5% en el que va d’any.
Malgrat aquesta evolució positiva de la producció, continua per sota de les noves projeccions de llars de l’INE. En particular, es preveu la creació de gairebé 343.000 llars anuals de mitjana en el període 2024 – 2028 i la grandària mitjana continuarà disminuint fins al 2,45, en un context de creixement demogràfic pels fluxos migratoris que agreujarà significativament els desequilibris entre oferta i demanda en el mercat immobiliari.
L’increment dels costos de construcció s’estabilitza al voltant del 2% a les principals tipologies
Els costos de construcció s’estabilitzen en ritmes de creixements més moderats i propers al 2% en línia amb la moderació de la inflació general. En primer lloc, la tipologia més freqüent, els edificis d’habitatge plurifamiliar, es situen en els 1.607 €/m2 al 2024T3 (+2,6%). Els habitatges unifamiliars de dues plantes entre mitjaneres es troben en els 1.353 €/m2 (+2,4%). En quant al sector no residencial, els edificis d’oficines arriben als 1.436 €/m2 (+2,5%) i en el cas de les naus industrials, es situen als 583 €/m2 (+1,5%). Encara que s’ha produït una millora substancial respecte els trimestres més recents, cal recordar que gairebé totes les tipologies acumulen un increment superior al 20% des del 2019T4.
