Durant el primer semestre de 2025, els visats d’obra nova d’habitatge a Catalunya van assolir un total de 7.465 unitats, fet que va suposar una disminució del 7,8% respecte al mateix període de 2024, és a dir, 635 unitats menys. Malgrat aquesta caiguda i encadenar tres trimestres consecutius de variacions interanuals negatives, el nivell es va situar en valors similars a la mitjana registrada entre 2021 i 2025 (7.381 unitats) i per sobre de la mitjana dels primers semestres de 2015 a 2019 (5.536 unitats). En termes anuals, l’acumulat dels darrers quatre trimestres va sumar 14.969 visats, una xifra clarament inferior a les necessitats estimades d’entre 25.000 i 30.000 habitatges anuals.
Pel que fa a l’evolució a nivell provincial al primer semestre de 2025, els visats van disminuir de manera significativa a Lleida (-26,4%) i a Barcelona (-10,4%), mentre que a Girona es van mantenir pràcticament estables (-0,3%). L’única província amb un comportament positiu va ser Tarragona, amb un augment del 14,1% al primer semestre de 2025 respecte al mateix període de l’any anterior. En valors absoluts, les caigudes més rellevants es van concentrar a Barcelona (-601 unitats) i a Lleida (-113 unitats). Cal destacar que el fort descens de Lleida durant el 2025 va respondre al creixement notablement elevat del 2024 (+140,3%), que va situar les xifres del 2025 en nivells d’equilibri inferiors.
Tot i que els visats d’obra nova es van concentrar principalment a les àrees més densament poblades i properes al Barcelonès, durant el primer semestre de 2025 també es van registrar increments rellevants en comarques més perifèriques com el Baix Camp (+108%), el Bages (+184%), l’Anoia (+125%) i l’Alt Penedès (+106%), tots amb nivells de producció suficientment significatius propers o superiors a les 100 unitats. En contraposició, comarques de pes com el Vallès Occidental (-50%), el Garraf (-44%) i el Segrià (-48%) van experimentar fortes caigudes, tant en termes relatius com absoluts. En conjunt, 23 de les 43 comarques van mostrar creixements positius en l’acumulat anual, si bé les variacions extremes (increments o descensos superiors al 20%) van tenir una incidència significativa. A escala d’àmbits territorials, es va evidenciar una redistribució de l’activitat constructora cap a zones més allunyades de l’àrea metropolitana: el Camp de Tarragona va créixer en 90 unitats, les Comarques Centrals en 137 unitats, mentre que l’Àmbit Metropolità i el Penedès va acumular un descens de 562 unitats i 211 unitats, respectivament.
A nivell municipal, durant el primer semestre de 2025, els municipis amb més visats d’obra nova van ser Barcelona (687), Esplugues de Llobregat (392), Viladecans (281), el Prat de Llobregat (208), Sabadell (199) i Martorell (188), entre d’altres. En termes generals, un total de 98 municipis van registrar increments de visats, xifra que representa aproximadament un 10% del total i evidencia la concentració de l’activitat i la polarització del mercat residencial a Catalunya. En el cas concret de la ciutat de Barcelona, els visats es van concentrar sobretot en tres districtes principals: Sants-Montjuïc (169), Sant Andreu (166) i l’Eixample (132), mentre que a la resta de districtes els nivells de producció de visats es van mantenir força baixos.
Pel que fa a la tipologia dels visats d’obra nova a Catalunya, durant el primer semestre de 2025, els habitatges plurifamiliars van concentrar la major part dels visats d’obra nova (78%), en contrast amb els habitatges unifamiliars, que van representar el 22% restant. En l’àmbit dels plurifamiliars, les superfícies més freqüents van comprendre un rang entre 76 i 100 m² construïts (42,1%) i entre 101 i 125 m² (29,4%), mentre que la resta de tipologies van quedar per sota del 15%. En canvi, en el segment dels unifamiliars, la major part corresponia a habitatges de més de 150 m² construïts (56,8%), i en menor mesura a superfícies d’entre 100 i 150 m² (30,9%).
Durant el primer semestre de 2025, a Catalunya es van registrar 7.264 certificats de final d’obra, xifra que va representar un increment interanual de l’11,9% respecte al mateix període de 2024, amb 770 unitats més. A escala provincial, l’increment es va concentrar principalment a Barcelona, amb un creixement del 17,1% equivalent a 839 certificats addicionals, mentre que a Girona l’activitat es va mantenir pràcticament estable amb un lleuger augment. Per contra, es van observar descensos significatius a Lleida (-18,8%), que va registrar 57 certificats menys, i a Tarragona (-10,7%), amb una reducció de 42 certificats.
Entre les comarques amb més de 100 certificats de final d’obra, els majors increments interanuals es van registrar al Maresme (+64%), Garraf (+51%), Selva (+41%) i Vallès Occidental (+39%). En valors absoluts, van destacar el Baix Llobregat (+299) i el Vallès Occidental (+289), mentre que el Barcelonès (-13%; -210 certificats) i Osona (-34%; -65 certificats) van presentar els decreixements més rellevants. En conjunt, 24 de les 43 comarques van augmentar els certificats de final d’obra. Per àmbits territorials, els increments més rellevants es van concentrar a l’Àmbit Metropolità (+676) i al Penedès (+228), coincidint amb les zones amb caigudes més intenses en termes de visats d’obra nova.
Al primer semestre de 2025, els certificats de final d’obra es van concentrar principalment a l’àmbit metropolità, destacant Badalona (793), Viladecans (429), Barcelona (353), Vilanova i la Geltrú (341) i Sabadell (276) com els cinc municipis amb més activitat. En total, els certificats van augmentar en 122 municipis de Catalunya. A la ciutat de Barcelona, la major part es va concentrar als districtes de Sants-Montjuïc (116) i Sant Martí (86).
LES COMPRAVENDES D’HABITATGE A CATALUNYA INICIEN EL 2025 AMB INCREMENTS GENERALITZATS QUE SUPEREN AMPLIAMENT ELS ANYS ANTERIORS
Durant el primer trimestre de 2025, les compravendes d’habitatges a Catalunya van assolir un total de 29.412 operacions, de les quals 23.849 van correspondre a habitatges de segona mà, amb un increment interanual del 20,3% i una proporció del 81,1% sobre el total, mentre que les d’obra nova van sumar 5.563 transaccions, amb un augment del 29,5% respecte al mateix període de 2024. Es tracta d’uns nivells rècords respecte als inicis dels anys anteriors. Per províncies, els increments van ser generalitzats, destacant sobretot el segment de l’obra nova amb variacions que oscil·len entre el 23% a Girona i el 31,4% a Tarragona. En canvi, les operacions de segona mà van mostrar més heterogeneïtat, amb Lleida registrant un increment notable del 35,6% i Girona mantenint-se pràcticament estable amb només un 0,8% d’increment interanual. Pel que fa als àmbits territorials, Ponent (+42,9%) i les Comarques Centrals (+42,6%) van experimentar els majors augments, mentre que l’Alt Pirineu i Aran (-5,0%) és l’únic àmbit que decreix en termes de transaccions totals.
Pel que fa a les comarques, es va corroborar un fort dinamisme: un 86% de les comarques van registrar increments en el nombre de compravendes respecte al mateix període de 2024 i gairebé el 60% van experimentar augments superiors al 20%. Aquest creixement no es va limitar únicament a les comarques pròximes al Barcelonès, sinó que es va estendre també a territoris més perifèrics o amb menor densitat poblacional, com va ser el cas del Baix Penedès (+48%), el Bages (+45%), Osona (+46%) i l’Alt Penedès (+33%).
A nivell municipal, el 77% dels municipis que van registrar més de 25 compravendes durant el primer trimestre de 2025 van experimentar creixements. Entre els municipis amb més activitat van destacar Barcelona (4.360), Terrassa (1.455), Hospitalet de Llobregat (958), Sabadell (837), Badalona (750), entre d’altres. Pel que fa als districtes de Barcelona, l’Eixample (705) i Sant Martí (635) van concentrar el major nombre d’operacions totals en termes absoluts.
Durant el primer trimestre de 2025, les compravendes d’habitatge realitzades per compradors estrangers van assolir les 4.600 unitats, xifra que representa un increment interanual del 22% respecte al mateix període de 2024. Aquestes operacions van suposar el 15,6% del total de transaccions efectuades a Catalunya, evidenciant la rellevància de la demanda internacional en el mercat immobiliari residencial català.
Pel que fa a la superfície de les transaccions d’habitatge registrades, la distribució va ser relativament homogènia entre els principals segments. Els habitatges amb dimensions en un rang entre 40 i 70 m² construïts van concentrar el 35,9% de les operacions, seguits dels habitatges de més de 90 m² amb un 33% i de 70 a 90 m², que van representar un 27,5% del total dels immobles.
Finalment, des d’una perspectiva jurídica del comprador, es constata que les persones jurídiques van protagonitzar el 14,5% de les compravendes totals a Catalunya al primer trimestre de 2025. Aquest segment va experimentar un increment interanual del 27%, situant-se així per sobre de la mitjana global de creixement de les compravendes.
Cal tenir en compte la provisionalitat de les dades i l’efecte estacional propi d’aquest període de l’any, factors que dificulten anticipar si els ritmes de creixement observats es mantindran al llarg de tot l’exercici. Tanmateix, convé destacar que la solidesa de l’activitat econòmica, la bona dinàmica del mercat laboral i l’entorn de tipus d’interès més baixos que l’any anterior constitueixen elements favorables que poden consolidar la continuïtat d’aquesta tendència. Finalment, el creixement demogràfic impulsat per fluxos migratoris rellevants, juntament amb la concentració de població en determinades àrees geogràfiques, es configura com un dels factors clau per explicar la intensitat de les compravendes a l’àrea metropolitana de Barcelona i altres zones amb alta densitat urbana.
LES COMPRAVENDES A ESPANYA ASSOLEIXEN VOLUMS HISTÒRICS SUPERIORS A 700.000 OPERACIONS EN ELS ÚLTIMS 12 MESOS
Durant el primer semestre de 2025, a Espanya es van registrar 357.533 compravendes d’habitatge, xifra que representa un increment interanual del 19,7% respecte al mateix període de 2024. Les transaccions d’obra nova van experimentar un creixement destacat del 30,6%, assolint les 79.424 unitats al 1S2025 i suposen una proporció del 22% sobre el total. Per la seva banda, les operacions d’habitatge de segona mà van augmentar un 17% interanual, situant-se en 278.109 transaccions. En termes jurídics, les compravendes d’habitatges de protecció oficial van representar el 6,8% del total, amb un increment més moderat (+13,4%) en comparació amb les d’habitatge lliure (+20,2%). En relació amb l’indicador acumulat dels darrers dotze mesos, el mercat va assolir les 700.229 transaccions al juny, un 23% superior a l’any anterior en el mateix mes, assolint nivells que no es registraven des de principis de 2008.
