La producció d’habitatges a Catalunya tanca l’any 2024 en 15.604 visats d’obra nova, un nivell superior a l’any 2023 en un 8,2%. No obstant això, si analitzem l’evolució de tot l’any podem destacar que l’últim trimestre ha presentat un descens del 20,3% interanual que ve influenciat únicament per la província de Barcelona (-30,0%). Per tant, caldrà esperar a les primeres dades de 2026 per discernir si aquesta disminució del ritme d’increment de la producció es un fet aïllat. Si ho comparem amb la sèrie històrica, els nivells assolits són similars al 2021 però lleugerament inferiors al màxim de la dècada al 2022 (16.311 unitats).
Per tipologia, a Catalunya, el 79,8% dels habitatges visats al 2024 són plurifamiliars, mentre que el 20,2% són unifamiliars. Pel que fa als habitatges unifamiliars, un 12,4% són cases aïllades i un 7,9% són cases adossades. En quant a la superfície dels habitatges iniciats, un 7,3% té menys de 75 m², un 37,0% es troba entre els 76 i 100 m², un 27,7% entre els 101 i 125 m², i un altre 28,0% supera els 125 m².
Els creixements són positius a totes les províncies però destaca especialment en termes relatius, Lleida (140,3%) i Tarragona (32,1%). A les províncies de Barcelona i Girona els increments són més reduïts, 1,9% i 6,1%, respec-tivament. En valors absoluts, Lleida és la que més augmenta en 491 unitats mentre que Girona, la que menys, 137 unitats. Addicionalment, les proporcions per províncies es mantenen relativament estables: la província de Barcelona va acumular 10.926 visats d’obra nova que representen un 70% de tota la producció catalana.
A nivell comarcal, un 58% de les comarques de Catalunya han registrat increments en el còmput d’habitatges iniciats, una proporció que s’ha reduït respecte el 69% de l’anterior trimestre, en línia amb la reducció de variació interanual a tot el territori durant el quart trimestre de 2024. Les comarques que més han contribuït a incrementar la producció d’habitatges iniciats són: el Segrià (+401) i el Tarragonès (+336), seguit a l’àrea metropolitana del Maresme (+247) i el Vallès Oriental (+216).
A nivell municipal, el dinamisme de la producció segueix concentrada en el 20% del territori. En particular, només 200 municipis aproximadament incrementen els habitatges iniciats respecte 2023 (d’un total de 947). Entre les localitats amb més visats d’obra nova al 2024, destaquen Barcelona (1.151), Viladecans (711), Terrassa (669), Sant Pere de Ribes (650) i Sabadell (521). A Barcelona ciutat, gran part dels habitatges iniciats es concentren al districte de Sant Andreu (355), Sant Martí (334) i Sants-Montjuïc (221).
LA DISMINUCIÓ DELS HABITATGES ACABATS AL 2024 AFECTA A TOTES LES PROVÍNCIES MENYS BARCELONA
Els habitatges acabats a Catalunya finalitzen l’any 2024 en 13.210 certificats de final d’obra, un 4,0% menys si ho comparem amb l’any 2023. Encara que les xifres de la província de Barcelona es mantenen estables, la resta de territoris presenten retrocessos significatius, sobretot a Lleida (-34,3%) i Tarragona (-16,0%). Si analitzem la trajectòria dels últims anys, observem una estabilitat al voltant de les 13.000 unitats des de 2021.
Pel que fa a les comarques, les caigudes més significatives respecte 2023 en termes absoluts es situen al Baix Llobregat (-402) i la Vall d’Aran (-243) mentre que el Vallès Occidental és la comarca amb un increment més notable, 261 unitats més. En el còmput global, aproximadament la meitat de les comarques presenten creixement, corroborant la heterogeneïtat de l’evolució dels certificats de final d’obra a tot el territori.
En quant als municipis, aproximadament el 17% d’un total de 947 municipis presenten creixements dels seus habitatges acabats al 2024 respecte el 2023. Destaquen localitats de l’àrea metropolitana amb densitats de població elevades: Barcelona (1.884), Badalona (859), Terrassa (568), Vilanova i la Geltrú (461), Sabadell (419), entre d’altres. A la ciutat de Barcelona, el districte de Sant Martí (777) i Sant Andreu (375) concentren més del 60% del còmput total d’habitatges acabats.
LA PRODUCCIÓ ÉS DEFICITÀRIA A TOTA CATALUNYA I PARTICULARMENT A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (AMB)
Segons les projeccions de l’INE, es preveu una mitjana anual de 62.825 noves llars entre el 2024 i el 2030, una xifra molt superior als 15.604 habitatges iniciats registrats al 2024. Aquest desequilibri genera un dèficit difícil de compensar amb el mercat de segona mà i que impactarà directament en la disponibilitat d’habitatges acabats en els propers dos anys.
En aquest context, els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) exemplifiquen clarament aquesta tendència. En les darreres dues dècades, la població de l’AMB ha augmentat un 15% acumulat, mentre que la de Barcelona ciutat ha crescut un 6,5%, evidenciant el desplaçament de la població cap a l’extraradi. No obstant, l’increment de la demanda d’habitatge per creixement poblacional als municipis de l’AMB contrasta amb la manca de construcció de nous habitatges en alguns dels municipis. En particular, 21 dels 36 municipis de l’AMB han visat menys de 100 habitatges durant el 2024 i existeix una diferència important entre l’evolució acumulada de la població i el nombre de visats en l’última dècada.
