El mercat immobiliari residencial a Espanya va registrar una forta demanda en termes de transaccions durant el primer trimestre de l’any. En concret, es tracta del millor inici d’any des de 2007 superant el màxim anterior assolit l’any 2022. En xifres absolutes, Espanya va registrar un total de 183.140 operacions durant el primer trimestre de 2025, de les quals un 23,3% corresponen a compravendes d’habitatge d’obra nova (42.659 unitats). Aquesta tipologia, caracteritzada per la seva escassetat al mercat, va liderar el creixement, amb una variació interanual del 36,9%, significativament per sobre del 16,5% registrat en el cas dels habitatges de segona mà. Pel que fa a la naturalesa jurídica dels immobles, les compravendes d’habitatges protegits (+16,1%) van registrar un creixement més reduït que les d’habitatge lliure (+21,1%) durant el primer trimestre de l’any. Malgrat aquest diferencial, la proporció d’habitatge protegit respecte al total es manté força estable al voltant del 7%, l’equivalent a 12.452 operacions. Aquest notable increment de la demanda s’emmarca en un context de distensió de la política monetària amb una baixada de tipus d’interès que influeix sobre l’Euríbor (2,08% al maig). A aquest factor s’hi suma el bon comportament del mercat laboral i l’augment de les rendes netes anuals de les llars a Espanya, que van créixer un 6,2% al llarg de 2024.
D’altra banda, al llarg dels darrers quatre trimestres disponibles (2024T2 – 2025T1), es van registrar a Espanya aproximadament 97.042 compravendes d’immobles per part d’estrangers, una xifra que representa una mitjana del 14,6 % del total de transaccions efectuades durant aquest període, segons dades del Col·legi de Registradors d’Espanya. En termes trimestrals, l’inici de l’any 2025 ha mostrat una evolució molt positiva, amb un total de 25.609 compravendes, fet que representa un increment del 19% en comparació amb el mateix trimestre de l’any anterior. Pel que fa a l’origen dels compradors durant aquest primer trimestre, el rànquing per països l’encapçala el Regne Unit, amb 2.110 transaccions, seguit d’Alemanya (1.626) i dels Països Baixos (1.549).
Segons les dades publicades per l’INE, el mercat immobiliari mostra una evolució clarament positiva i generalitzada a escala provincial durant els darrers quatre trimestres disponibles (2024T2 – 2025T1). En particular, un total de 20 províncies han registrat increments acumulats superiors al 20% en el conjunt dels darrers quatre trimestres. Paral·lelament, el 90 % de les províncies han experimentat variacions positives superiors al 10 % en el mateix període. Cal destacar que cap territori ha registrat una evolució negativa en termes de demanda.
Pel que fa a les províncies catalanes, es constata una elevada heterogeneïtat territorial: Girona mostra un creixement del 5%, mentre que Lleida registra un increment notable del 28% en els darrers quatre trimestres. Barcelona i Tarragona es situen en valors intermedis, amb augments del 19% i 12%, respectivament.
LA MODERACIÓ DE L’ENDEUTAMENT DEL MERCAT FINANCER IMMOBILIARI ACTUAL CONSOLIDA UN ESCENARI SENSE DESE-QUILIBRIS APARENTS
Per analitzar adequadament el comportament del mercat financer vinculat al sector residencial, és fonamental tenir en compte el nivell d’endeutament de les llars, ja que aquest constitueix un indicador clau per avaluar la sostenibilitat del creixement del crèdit i detectar possibles desequilibris estructurals. En aquest sentit, el rati entre el nombre d’hipoteques formalitzades i les compravendes d’habitatges es va situar en una mitjana del 69% durant el període 2013–2024, reflectint una reducció notable del nivell d’endeutament respecte a l’etapa anterior a la crisi financera de 2008, en què aquest indicador va assolir una mitjana del 134% entre 2007 i 2012. L’any 2024, el rati es va mantenir relativament estable respecte a l’exercici anterior, situant-se aproximadament en nivells del 65%.
En paral·lel, altres indicadors rellevants, com ara el percentatge de dubtositat del crèdit hipotecari destinat a l’adquisició d’habitatges, es va situar en el 2,48%, una xifra notablement inferior al màxim registrat a la sèrie històrica, que es va assolir l’any 2014 amb un valor del 6,04%. Aquesta tendència cap a un endeutament més moderat també es reflecteix en l’evolució del saldo viu del crèdit destinat a l’adquisició d’habitatge, que es manté estable per sota o al voltant dels 500.000 milions d’euros des de fa vuit anys. Cal recordar que, en els anys previs a la crisi financera de 2008, aquest saldo incrementava a ritmes de doble dígit i va assolir el seu màxim de 632.000 milions d’euros l’any 2010.
Finalment, les dades relatives a la relació entre el préstec concedit i el valor de l’habitatge (LTV, per les seves sigles en anglès) també corroboren el manteniment d’un endeutament moderat en l’adquisició d’habitatges. En particular, el percentatge de préstecs hipotecaris amb un LTV superior al 80% es va situar en el 7,7% l’any 2024, una xifra lleugerament superior al 6,5% registrat l’any anterior, però encara en nivells prudents comparat amb el màxim registrat a l’any 2006 del 17%. Per la seva banda, el LTV mitjà va romandre força estable en el 63% durant l’any 2024.
