Les compravendes a Espanya es moderen durant el primer semestre de 2024 però romanen en nivells històricament elevats i superiors als valors màxims assolits al període prepandèmia. En particular, fins a l’agost de l’any 2024, es van tancar un total de 405.978 transaccions segons l’INE, és a dir, suposa una variació del -1,0% respecte el mateix període de l’any anterior. No obstant, cal destacar que es tracta d’un nivell d’activitat significativament elevat, considerant com a referència la mitjana dels primers semestres del període 2015 – 2019 d’aproximadament 230.518 unitats. Si analitzem la suma de transaccions dels últims 12 mesos, observem una estabilització al voltant dels valors entre 570.000 i 580.000 en el que va d’any 2024. Pel que fa a l’endeutament, no s’observen desequilibris importants entre el nombre d’hipoteques i les transaccions, de manera que el rati es manté en nivells raonables del 64% en el que va de 2024 (69% de mitjana al període 2013 – 2023).
Per tipologia, la segona mà presenta un lleuger ajust del -3,1% que queda compensat en part pel dinamisme destacable de l’obra nova (+7,7%). En total, es van registrar 82.588 transaccions d’obra nova i 323.390 compravendes d’habitatge de segona mà i, per tant, es manté el pes del 20% d’obra nova respecte el total.
Pel que fa la demanda estrangera, segons el Col·legi de Registradors d’Espanya, va representar un 14,8% sobre un total de 146.273 compravendes al segon trimestre de 2024, una proporció que es situa en nivells inferiors respecte el màxim registrat al 3T2023 (15,4%). Les transaccions per part d’estrangers acumulen un total de 43.232 unitats al primer semestre de 2024 i decreixen un 6,2% respecte el mateix període de l’any passat. En valors absoluts, el nombre de compravendes per país d’origen es concentra en nacionalitats concretes: britànics (3.782), alemanys (2.972), marroquins (2.629), francesos (2.412), entre d’altres.
De cara a final d’any, la fortalesa de l’activitat econòmica i del mercat de treball combinat amb tipus d’interès més reduïts constitueixen factors determinants per mantenir aquests nivells elevats. Finalment, el creixement de la població i les llars combinat amb la intensificació dels fluxos migratoris esdevenen factors fonamentals per explicar un major dinamisme de la demanda d’habitatges a Espanya.
LES COMPRAVENDES D’HABITATGE A CATALUNYA DECREIXEN LLEUGERAMENT PER LA SEGONA MÀ
Durant l’any 2024, la demanda del mercat immobiliari català ha experimentat un lleuger descens. En conjunt del primer semestre de 2024, el total de compravendes ha arribat a 46.055 operacions, un -6,4% menys respecte al primer semestre de 2023. Aquest comportament ha estat influenciat principalment pel lleuger retrocés del segment de la segona mà (-7,6%) que registren 37.725 transaccions, mentre que l’obra nova s’ha mantingut relativament estable al voltant de les 8.300 unitats (-0,8%). Tot i que la reducció dels tipus d’interès incentiva la compra d’habitatge, les expectatives de futures baixades fan que una part dels compradors i venedors optin per esperar uns mesos més amb l’esperança d’aconseguir millors condicions. Això podria haver contribuït a aquesta estabilització en el nombre de transaccions, especialment en el mercat de segona mà durant el segon trimestre de 2024.
Per províncies, els decreixements de les compravendes són generalitzats excepte a Lleida que es mantenen estables pel bon comportament de les transaccions d’obra nova (+31,6%). El segment de segona mà disminueix més a Girona (-16,5%) i de forma menys significativa a Tarragona (-4,2%). El rang de variacions negatives es va situar entre el -11,8% a Girona i el -0,3% a Lleida, les compravendes a Tarragona (-6,1%) i Barcelona (-5,8%) decreixen a un ritme similar a la mitjana de Catalunya. En general, el dinamisme de la demanda d’obra nova compensa part del decreixement en el còmput agregat excepte a Tarragona que disminueix un -16,9%.
Per comarques, la tendència general és negativa al primer semestre de l’any, només una tercera part del total de comarques incrementen el seu nombre de transaccions d’habitatge. Quant als àmbits territorials, les variacions anuals acumulades són decreixents en tots els àmbits excepte ponent, destacant el comportament negatiu de les Comarques Gironines (-12%).
A nivell municipal, la demanda al primer semestre de 2024 es focalitza a les capitals de província, municipis densament poblats de l’àrea metropolitana de Barcelona i algunes àrees turístiques concretes. En aquest sentit, en nombre de transaccions destaca en primer lloc Barcelona (7.584) i, a una notable distancia, l’Hospitalet de Llobregat (1.513), Terrassa (1.509), Badalona (1.220), Sabadell (1.120), entre d’altres.
Les expectatives d’una disminució de tipus d’interès auguren un augment de la demanda d’hipoteques
La disminució dels tipus d’interès per part del BCE en 75 p.b. a les últimes reunions s’ha traslladat a l’Euríbor. La mitjana d’aquest indicador de referència del tipus del mercat hipotecari es va situar aproximadament en el 2,94% al setembre i continua la tendència decreixent durant el mes d’octubre.
Segons les últimes dades de l’INE, els tipus d’interès de les hipoteques concedides a Espanya es troben de mitjana al 3,3% amb dades del mes d’agost. La introducció d’ofertes en el mercat hipotecari amb tipus d’interès més atractius impacten directament en el nombre formalització d’hipoteques a nivell estatal. En particular, en el que va d’any fins al mes d’agost, les concessions d’hipoteques a Espanya van assolir la xifra de les 260.174 unitats, un nivell similar a l’acumulat del mateix període de l’any passat. A Catalunya, s’observa un comportament similar amb un acumulat de 45.944 hipoteques i un lleuger increment anual fins l’agost de l’1,1%.
L’inici de la recuperació del consum de ciment anticipa l’increment de la producció a Catalunya i Espanya
El consum de ciment presenta una lleugera recuperació al segon trimestre de 2024. Encara que el balanç global del primer semestre de 2024 continua en negatiu a Catalunya (-2,9%) i a Espanya (-4,1%), els creixements intertrimestrals i interanuals observats al segon trimestre han resultat significativament positius, trencant amb la tendència negativa observada en els últims quatre trimestres. Amb dades fins l’agost, si agreguem els últims 12 mesos, el consum de ciment assoleix les 2.108,3 (-1,4%) i 14.201,8 (-2,3%) milers de tones a Catalunya i a Espanya, respectivament.
Caldrà disposar de les xifres dels pròxims trimestres per confirmar aquest canvi de tendència però el bon ritme de la producció registrat pels visats d’obra nova a Catalunya (+19,2%) i a Espanya (14,6%) i el dinamisme del mercat laboral del sector apuntalen aquesta possibilitat.
